Gerard Barrabeig compleix 17 anys i fa balanç de la seva primera temporada al volant d'un monoplaça, a la Fórmula Abarth italiana i europea. Felicitats campió!!!
En la primera temporada al volant d’un monoplaça, Gerard Barrabeig és el millor rookie de la Fórmula Abarth European Series “Primer ens plantejàvem entrar en els punts;ara sempre intentem pujar al podi”
El salt del kàrting al món dels fórmules sembla fàcil sobre el paper si s’observa la progressió del Jove Pilot del Circuit de Catalunya, Gerard Barrabeig, que en només sis cites a doble cursa i al volant d’un Tatuus FA 010 de l’equip BVM Target –el seu primer monoplaça–, suma ja quatre podis amb una victòria, una volta ràpida i una pole position, que bé mereixen l’etiqueta de millor rookie, rol que ha solidificat una mica més aquest passat cap de setmana.
Gerard Barrabeig, que resideix a L’Espluga de Francolí, celebra avui dimecres el seu aniversari: compleix 17 anys. Els últims mesos han estat de molts canvis positius: ha començat el batxillerat, ha estat seleccionat per entrar a formar part del programa de Joves Pilots del Circuit de Catalunya, ha debutat amb monoplaces… Però ha seguit aprenent ràpid i pujant al podi com ja venia fent en el kàrting, una disciplina en la qual aquest tarragoní compta amb un significatiu palmarès. No en va, la seva infantesa l’ha passat en el kàrting que regenta el seu pare a Altafulla.
El seu programa 2011 és doble: Algunes curses són vàlides per al Campionat d’Itàlia de la Fórmula Abarth, unes altres per a les Sèries Europees d’aquesta especialitat i aquests certàmens tenen fins a quatre cites coincidents que puntuen per a tots dos. El resultat de tota aquesta amalgama és que a mitja temporada Barrabeig, malgrat ser debutant en tot, se situa 4t de l’italià (a 1 punt del tercer) i 2n de l’europeu, en el qual a més és primer destacat entre els rookies, barallant-se amb pilots que porten fins a quatre temporades en el certamen. Afable i somrient, Barrabeig es presta a una entrevista.
-Gerard, com és aquest certamen doble en el qual milites?
“Són campionats en els quals hi ha molts pilots, la majoria experimentadíssims, amb pistes de diferentes característiques en les quals sempre hi ha molts avançaments, graelles de més de 20 participants, monoplaces eficaços… A mi em va sorprendre d’entrada”.
-Doncs no sembla que la teva adaptació hagi estat difícil…
“Ja saps que les aparences enganyen. Sí, ha estat i està sent difícil per diverses raons. Al principi perquè vaig arribar a un campionat desconegut, amb un equip i un monoplaça nou, pilots que em produïen respecte, sense gairebé efectuar test, sense assajos previs més que els lliures de la prova… Els resultats de la meva primera cursa en fórmules, a Vallelunga i puntuable per a l’italià, van ser un 9è i un abandonament. Ja vaig veure que la cosa no anava com jo creia, que aquest era un altre món: calia reformular el que sabia. Vam canviar diverses coses, suposo que també la meva mentalitat ja que estava obstinat en aconseguir estar a l’altura dels millors, encara que ells tinguessin una cosa que jo no tenia: experiència. I a poc a poc les coses s’han canalitzat”.
-Ha canviat l’objectiu de principi de temporada?
“No i si. No, perquè la meta era aprendre i fer-ho bé dins de les nostres possibilitats i encara que hem de millorar, estem progressant. I sí, perquè englobat en els vocables “les nostres possibilitats” ens obligàvem a entrar en els punts tantes vegades com fos possible i, vist el que estem aconseguint, la nostra ambició ha crescut: ara ens plantegem pujar al podi sempre que puguem”.
-Difícil meta…
“Especialment perquè en una cursa juguen altres factors a més del bon paper del pilot. Però com que per falta d’experiència no he rodat al màxim nivell encara, estic convençut que podem donar més”.
-Estàs fent dos campionats paral·lels.
“Correcte, però això sí que no porta més complicació. Al contrari, ens falten quilòmetres i és una bona manera de progressar. Com que anem cursa a cursa, ens és igual que sigui puntuable per a un o per altre campionat. El que importa és fer-ho bé… cada vegada millor”.
-Ens expliquen que a Itàlia et veuen com el noi de les remuntades.
“N’he hagut de fer forces, si. Aquest últim cap de setmana a Spa, per exemple, una pista difícil i llarga, vaig sortir malament i en 9 voltes em van comptabilitzar 12 avançaments, per la qual cosa vaig poder pujar al tercer esglaó del podi. Després de la primera cursa als pilots ens fan sempre un brifing. Jo arribava una miqueta tard de la roda de premsa i vaig ser premiat amb aplaudiments, es veu que per la labor feta a la pista però també, comentaven, per fer-ho de forma neta i amb el beneplàcit de tots els meus companys. Això és motivant”.
-Feliços 17! Com els celebraràs?
“De cap manera especial. Amb la família i els amics. Però content, això sempre”.
Font: Circuit de Catalunya
